Compartim l’article sobre el Fòrum dels Pobles publicat a La Directa el passat 4 de juliol.
Els moviments socials en general sovint són criticats en el sentit que no saben què volen, que no plantegen opcions de canvi. Quant al 15M, creiem que el seu primer aniversari evidencia que en un any hem estat capaces de conèixer-nos, d’organitzar-nos i de començar a construir alternatives. Així, el moment de retrobament emocionant que va significar aquest primer aniversari ens va confirmar que continuem sent moltes i que el 15M no és innocu, sinó que, creant coneixement, compromís i nous camins per explorar, s’està posant a l’altura de les responsabilitats i les necessitats que ens planteja l’actual situació econòmica, política i social.
El Fòrum dels Pobles (FdP), sorgit de l’assemblea transversal preparatòria dels esdeveniments del 12M-15M a Barcelona, es va idear amb un rerefons clar: donar veu al màxim nombre de col·lectius o pobles possible, partint de la idea que a cada societat en conviuen molts i que cadascun té una cultura pròpia i uns anhels col·lectius concrets. Així, durant els dos dies que va durar l’FdP a la plaça de Catalunya l’esperit inicial del 15M va tornar a brollar en forma de debats públics sobre els diferents àmbits que afecten les nostres vides (ecologia, habitatge, autoorganització, sanitat, drets i llibertats, economia, educació, etc.).
Concretament, els objectius estratègics de l’FdP van ser quatre: crear sinergies entre col·lectius per unir lluites, crear un espai de debat per tornar la veu a aquells qui normalment no participen, impulsar l’acció i potenciar la participació i la implicació ciutadanes posteriors.
Quant a les sinergies, trobem molt interessant que grups que treballen temes semblants es poguessin trobar i conèixer, i més tenint en compte que, gràcies a aquests espais de debat, es van enfortir grups de treball ja existents i se’n van crear de nous. Som conscients que caldrà seguir treballant en aquest sentit i, per això, des del grup impulsor de l’FdP, tenim la voluntat de continuar aglutinant col·lectius d’àmbits diferents però que comparteixen línies d’acció i de bastir ponts entre les propostes sorgides de l’FdP i les del Fòrum Social Català.
Valorem positivament que els debats de l’FdP congreguessin força gent, cosa que va contribuir a fer de la plaça un focus d’atracció important on la gent va seure per escoltar i parlar. Pensem també que el format obert dels debats simultanis de l’FdP, que permetia obrir tantes línies de debat com fossin necessàries segons les assistents i amb el qual les discussions es desenvolupaven amb les restriccions mínimes de moderació, va facilitar que tothom s’hi sentís còmode, condició indispensable per fomentar-ne la participació. D’altra banda, les plenàries finals, en què es posaven en comú les conclusions dels diferents debats simultanis, també van ser moments destacats de contagi de l’esperit de lluita i de difusió de la molta feina que s’està efectuant.
Així mateix, l’FdP va servir per difondre i acabar de concretar diverses accions de protesta, com ara les de l’àmbit educatiu o les de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, els iaioflautes i DRY del dia 15 de maig. A més, l’FdP va fer d’altaveu dels col·lectius que hi van participar i d’algunes campanyes ja en marxa.
Tanmateix, no tot va funcionar a la perfecció, ja que, tot i els més de 40 col·lectius convidats, molts d’altres no hi van ser presents, i hi va haver altres mancances, com ara la falta d’infraestructura. Però si alguna cosa caracteritza el 15M és la capacitat d’improvisar i d’adaptar-se al moment, de repensar els errors, i ara, setmanes després del 12M-15M, creiem que bona part dels objectius de l’FdP s’han assolit. Tot i això, caldrà continuar difonent-ne les conclusions i les diferents línies de reflexió i acció, per tal que totes les interessades les puguin conèixer i les accions i les campanyes es puguin dur a terme mantenint el contacte entre la gent i els col·lectius que hi volen participar, de manera que s’assoleixi també el darrer dels objectius esmentats.
Conclusions dels debats
Durant l’FdP hi va haver conceptes que es van repetir en molts debats i que hem intentat resumir en els punts següents:
1. Apoderament
Un dels conceptes més reiterats va ser el d’apoderament, és a dir, el procés pel qual una persona o un grup social adquireix els mitjans per enfortir el seu potencial i exercir la seva capacitat decisòria en termes econòmics, polítics o socials. L’apoderament és, en aquests moments, una necessitat crítica, ja que durant anys hem viscut dividits, atomitzats i adormits, i hem oblidat la potencialitat de la col·lectivitat, que hem de recuperar.
En concret, es parla d’apoderar-nos en diferents aspectes de les nostres vides, des de la gestió social dels recursos o l’exercici dels propis drets (vulnerats o desreconeguts) fins a la recuperació de les llibertats i identitats; l’apoderament també s’ha d’aconseguir amb la creació d’espais col·lectius decisoris i sobirans, seguint el model actual de cooperatives i assemblees. En tot aquest procés la formació i la informació esdevenen factors clau, ja que suposen una obertura de vies de demandes i de creació d’alternatives. Igualment, queda palesa la necessitat de crear eines basades en l’acció directa sobre la realitat que volem transformar, sigui mitjançant vagues de consum i/o treball o altres accions més indirectes.
2. Control financer
En molts debats va ser subjacent la necessitat de redefinir el model financer i econòmic per llançar un sistema productiu socialment i ambientalment sostenible i recuperar l’estat de dret. Es demana, doncs, que els reguladors bancaris, és a dir, els bancs centrals, treballin al servei de les persones i no al servei dels grans bancs. També cal aprofundir en mesures fiscals justes i redistributives i en mesures per abolir l’especulació, a través d’impostos directes sobre transaccions financeres. Així mateix, la lluita s’ha d’estendre cap al control i l’eliminació del frau fiscal i dels paradisos fiscals.
Anant més enllà, la ciutadania ha d’organitzar-se per assenyalar els causants reals de la crisi financera i econòmica i fer-los responsables, penalment o socialment, dels seus actes o omissions. Davant la inoperància dels polítics, pertoca a les persones pressionar el món financer, ja sigui mitjançant boicots, actes de desobediència, insubmissions o objeccions fiscals, o utilitzant eines com la moneda social o la banca ètica. Eines d’apoderament com l’auditoria ciutadana del deute o la creació d’una banca ètica sota control social esdevindrien claus en el procés de redefinició.
3. Autoorganització i creació de xarxes
També es va parlar de la gestió del nostre propi espai d’activisme i de la creació de xarxes de suport mutu i de col·laboració, les quals han de potenciar el teixit associatiu i portar el suport al terreny psicosocial per sortir de l’individualisme, crear consciència de col·lectivitat i canalitzar la intel·ligència col·lectiva. La creació de xarxes ha de ser un fi en si mateix.
La recuperació dels mitjans de producció i, per tant, de la capacitat de decisió sobre tot allò que ens afecta cal que sigui un objectiu d’aquestes xarxes, que han de confluir en espais d’autoorganització entre les lluites reivindicatives i d’autogestió del treball. Tot plegat, però, tenint present el component emocional i de construcció d’un model social allunyat de l’atomització a què ens porta el capitalisme neoliberal i reforçant la consciència col·lectiva per fer front a la situació actual de repressió i retallades de drets.
4. Internacionalització
Moltes idees sorgides de l’FdP estan relacionades amb la internacionalització de les lluites, en especial pel que fa als temes ambientals, econòmics i polítics. En un món cada cop més globalitzat, els problemes locals arrelen fortament en qüestions generals, i crear una xarxa global d’activisme és cada cop més imprescindible.
Les multinacionals i els poders fàctics actuen sense fronteres i alhora fixen barreres al control del seu poder. Per això, només des d’una xarxa mundial organitzada i coordinada es pot calibrar l’abast d’aquests poders i problemàtiques i posar els mitjans necessaris per resistir-s’hi, limitar-los i, fins i tot, eliminar-los. D’altra banda, l’acció tècnica concertada massiva i global ens ha portat a una situació de crisi ecològica i a les consegüents crisis socials i humanitàries, fruit d’un model socioeconòmic basat en el consum sense límits. Aturar la destrucció de la biosfera i repensar el model de consum perquè l’ésser humà i la Terra perdurin no són qüestions que siguin abordables des de l’entorn més proper.
5. Priorització d’objectius per a la societat
Els poders polítics fan una priorització d’objectius per a la societat equivocada, ja que anteposen el manteniment del poder financer o repressor als objectius socials, com ara l’educació o la sanitat. Les fortes retallades en allò que es denomina inapropiadament despesa pública són inadmissibles, i és imperatiu reconfigurar les prioritats d’un model polític que ja no amaga la seva falta de sobirania i el seu sotmetiment als mercats.
6. Solidaritat, participació i democràcia quotidianes
Molts col·lectius lamenten que no arriben a motivar la participació ciutadana, tot i que molts dels seus esforços s’orienten a promoure les eines de participació, d’inclusió, de democràcia més participativa o de solidaritat entre afectades o excloses. És essencial, doncs, crear consciència de col·lectivitat i sentiment de vinculació, responsabilitat, solidaritat i pertinença com a pas previ per motivar la participació: cap persona no participa en allò que no sent com a seu. Així mateix, cal lluitar contra la criminalització de la lluita i la repressió, per evitar que les persones tinguin por a participar i defensar els seus drets.
7. Conscienciar que el canvi comença per una mateixa
L’exercici de l’apoderament passa per fer canvis a nivell individual, en les nostres activitats quotidianes, i prendre consciència de la importància dels nostres actes.
Repensar un nou model social implica ser conscients del poder que tenim com a consumidors: comprant a productors locals, informant-nos de com i on estan fets els productes que adquirim o plantejant-nos les nostres necessitats, podem debilitar, entre totes, el poder de les multinacionals. En una altra escala, podem fomentar l’economia local formant part d’una cooperativa de consum o creant-ne una, i també construint xarxes d’aliances entre consumidors i productors. Igualment, poden ser eines efectives l’objecció fiscal i la insubmissió de pagament als cànons aplicats injustament als recursos bàsics. En tot això, la informació és la clau. D’altra banda, cal fer tot el possible per utilitzar i difondre els mitjans de comunicació alternatius enfront dels que només representen la veu institucional. Així mateix, plantejar-se una altra via per als estalvis més enllà de la banca tradicional i reflexionar sobre la nostra relació amb els drets bàsics, com l’habitatge, la sanitat o l’educació, són principis del canvi personal.
Cal tenir en compte, però, que la creació d’alternatives ha de partir d’una transformació política de base que enforteixi els valors per una democràcia directa, participativa i inclusiva, mitjançant accions que fomentin la participació en els debats i en els col·lectius que defensen els interessos comuns, que tinguin a veure amb respectar-nos i escoltar-nos, i que estenguin el debat i el pensament crític en el nostre entorn.
8. Incorporar les lluites transversals
En molts debats hi va haver el convenciment que qualsevol lluita ha d’incorporar línies transversals que afecten tots els àmbits i que sovint són ignorades per la societat d’avui. Així, els temes ambientals, la perspectiva de gènere o l’exclusió social són aspectes que s’han de tenir en compte i valorar a l’hora d’iniciar transformacions socials, i ometre’ls pot originar molts inconvenients: no podem bastir un model econòmic just sense consideracions sobre la sostenibilitat; no podem construir una nova democràcia si nosaltres mateixes som excloents amb persones i sensibilitats. Un primer pas en aquest sentit són les xarxes de suport mutu, que ja s’estan creant en molts barris i viles i que són exemple d’aquesta transversalitat en la resolució dels problemes.
Dit tot això, quan la dignitat i el benestar humans i el futur de la biosfera estan en joc, més que mai cal que l’ésser humà aturi la seva activitat incessant, reflexioni sobre el seu paper a la Terra i comenci a comportar-se de manera diferent a com ho ha fet fins ara; en aquest sentit, pensem que les reflexions i les propostes que hem presentat poden ser un bon punt de partida per fer-ho.
Propostes d’accions
Durant els debats de l’FdP sempre es va intentar treballar per consolidar línies d’acció ja existents i també per proposar-ne de noves. A continuació us presentem un resum de les propostes més interessants i/o factibles, algunes de les quals ja estan engegades, d’altres necessiten gent i col·lectius que les emprenguin. Qualsevol persona o grup que vulgui participar-hi pot posar-se en contacte amb nosaltres enviant un correu a forumdelspobles@gmail.com.
· Causants de la crisi. Es va insistir a denunciar-los i a lluitar per responsabilitzar-los-en penalment, cosa que ja s’està començant a fer (Mordor, 15MpaRato…).
· Àmbit internacional. Es va parlar de: crear nous documents ètics i ens jurídics per controlar i jutjar les empreses transnacionals; buscar la manera d’arribar a la justícia internacional (com s’ha fet amb l’informe “La criminalització de la dissidència i abusos policials a Catalunya”, presentat el passat 6 de juny); donar a conèixer les empreses espanyoles que generen esclavitud; compartir, conèixer i difondre les experiències i els problemes d’arreu del món, i cooperar amb la gent d’aquests llocs a fi de transcendir la consciència local.
· Àmbit local. Es va fer èmfasi a promoure: la insubmissió col·lectiva al pagament de les tarifes injustes (com ara la de l’aigua –campanya “Aigua és Vida”– o la llum), la rebaixa dels preus dels transports i una vaga general indefinida o una vaga de consum a les multinacionals, que seria per al pròxim octubre.
· Àmbit personal i social. Els individus per si sols, adquirint consciència col·lectiva, local i de la transcendència dels seus actes diaris, i fent activisme i encomanant-lo al seu entorn immediat, ja participen activament en el canvi social. En aquest àmbit, són importants les xarxes de suport mutu, i cal articular millor i enfortir les assemblees populars dels territoris i les cooperatives, a fi de: mantenir la desobediència civil i augmentar la resposta social i la capacitat d’autoorganització, recuperar la gestió social dels recursos i serveis públics, i donar fi a les institucions oligàrquiques actuals.
· En el debat de sanitat es va consensuar que cal replantejar-se què s’entén per salut i la relació metge-pacient. I en el d’educació es va parlar de repensar el model d’escola i es van discutir les línies de mobilització davant les retallades i l’augment del cost del servei per a les famílies a tots els nivells: vagues, ocupacions d’universitats, negar-se a pagar taxes o concentracions davant les institucions educatives.
· Eurovegas. Es va decidir fer una concentració davant la seu de CIU (Còrsega amb Diagonal) a les 19 h l’endemà d’anunciar-se on es farà el projecte, sigui on sigui. També es va veure necessari promoure una trobada d’entitats de Barcelona que lluiten contra l’especulació del territori.
· Denúncia de les retallades i les vulneracions de drets i llibertats. Es va parlar de fer campanyes contra la por i la criminalització de la protesta, de foment de la desobediència civil, de desprestigi dels cossos policials, per confrontar la legalitat i la legitimitat dels governs i les seves accions, per col·lapsar els centres on es retallen els drets i les llibertats (CAP, bancs…), etc.
· Amb vista a la propera Cimera de la Terra de l’ONU, o Rio+20, i més enllà, es va crear un grup de treball per denunciar la hipocresia que representa el concepte d’economia verda que es vol imposar institucionalment. Aquest grup el passat 7 de juny va sabotejar un debat de la Generalitat amb el món empresarial i està preparant algunes accions per al 20 de juny, dia de mobilització global.
· Participació política. Tres grups de treball del 15M (Assemblees Ciutadanes Constituents, Reforma del Sistema Electoral i Consulta Popular) van presentar el seu projecte i van explicar la seva “aliança” per tirar endavant una campanya per la democràcia, a fi de denunciar els errors del sistema democràtic vigent, construir-ne alternatives i fomentar la participació.
· Així mateix, van participar a l’FdP organitzacions amb projectes ja iniciats, com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca amb la ILP per la dació en pagament, la Plataforma de l’Auditoria Ciutadana del Deute, el Fòrum Social Català, la Cooperativa Integral Catalana, la Xarxa d’Economia Solidària, Banca Armada, entre d’altres.
Fòrum dels Pobles 